Bloc de suport a les iniciatives per a la filosofia a secundària
Presentació
Presentació del nou portal de filosofia a secundària CREAIF, que tindrà lloc dimecres 21 d’octubre a les 19 hores al Col·legi Oficial de doctors i llicenciats de Catalunya (Rambla Catalunya, 8). L’acte serà presentat pels professors Jordi Beltran i Anna Sarsanedas.
Els professors de filosofia d’educació secundària obligatòria i batxillerat es concentraran el dissabte 25 a Girona, com a protesta per la reducció del nombre d’hores lectives d’aquesta matèria en els cursos de tercer i quart d’ESO i de primer i segon de batxillerat. Un grup de docents d’IES i altres associats gràcies a la xarxa social Facebook han proposat el Manifest de Girona (http://blocs.xtec.cat/sphn), una convocatòria per reivindicar la dignitat i la centralitat de la formació filosòfica a secundària.
La plataforma, formada de manera espontània, està integrada per una desena de professors de filosofia dels instituts gironins de secundària i el grup de Facebook Salvem la Filosofia. El seu objectiu és sobretot fer una crida a la importància de la filosofia en l’ensenyament, és a dir, la importància de «saber pensar».
Els professors es concentraran el dissabte 25, a les dotze del migdia, al pont de Pedra de Girona, per donar a conèixer el Manifest de Girona. Aquest manifest, que s’adjunta en el quadre, recull les seves protestes, en què reclamen més hores lectives de les previstes actualment i més docents.
La reducció, per un decret estatal del 2007 i una aplicació posterior d’Educació, es va fer en favor de les matèries de modalitat o optatives, i en detriment de les assignatures troncals. Els professors tenen el suport de CCOO i de l’ASPEPC-SPS.
Fem públic que:
1. Docents i alumnes patim un progressiu ofegament i menyspreu en l’àrea de la filosofia en l’actual currículum, tant pel que fa a la reducció d’hores lectives com al tractament que es rep. Aquest menyspreu s’estén també a les llengües i literatures catalana i castellana. Membres del Parlament, autoritats educatives, sindicats i altres reconeixen aquest fet, però es mostren poc capaços d’enfrontar-s’hi per a posar-hi remei.
2. El seny mostra i l’experiència confirma que resulta inviable qualsevol matèria d’ensenyament amb una hora lectiva setmanal, com és el cas de l’educació eticocívica.
3. Resulta indigna la previsió de places per a docents de filosofia, anul·lades en la convocatòria 2009 i finalment reduïdes a vuit, sostretes in extremis d’una altra especialitat.
4. Cal una reacció decidida de la comunitat universitària i investigadora i de les instàncies socials i públiques per a protegir l’educació en l’autonomia, la crítica i la responsabilitat civil, objectius pedagògics reconeguts als quals col·labora decididament l’ensenyament de la filosofia. El tronc comú humanístic és un eix bàsic per a estructurar un bon batxillerat en sentit europeu.
5. Tant l’educació ètica com la transdisciplinarietat són necessàries en l’educació dels joves. El Parlament de Catalunya ha reconegut (Resolució 951/VI del 2001) que «la filosofia palesa els vincles entre els diferents àmbits del coneixement en la seva doble dimensió cultural, la humanística i la científica.
[...]
Demanem que:
1. Es recuperi la denominació «ètica» (4t d’ESO) i «filosofia» (1r de batxillerat) per a les matèries que la LOE anomena «educació eticocívica» i «filosofia i ciutadania», respectivament, i que s’assignin exclusivament a docents de l’especialitat de filosofia. Que es respecti íntegrament la formació lingüística i cultural de l’alumnat.
2. Per a poder desenvolupar adequadament les assignatures de l’apartat anterior, se les doti amb 3 hores setmanals cada una, com les altres matèries curriculars, i com fa aconsellable llur contingut i la dinàmica didàctica.
3. Que la història de la filosofia (2n de batxillerat) tingui quatre hores setmanals, com les altres matèries d’aquest curs terminal, i sigui considerada una àrea imprescindible i obligatòria en les Proves d’Accés a la Universitat.
Millorar l’educació a casa nostra és l’objectiu. En això no hi ha dubtes. Els camins per fer-ho són molts: no tots encertats. Fa poc, en una tertúlia sobre l’educació lingüística dels nostres alumnes, va sorgir una proposta que podria semblar un estirabot. Per als qui no s’expressen prou bé, comprenen malament, escriuen amb un estil erràtic i descohesionat, caldria… el llatí per a nens! L’argument expressa una convicció: cal augmentar llur competència lingüística.
No ho sé, no ho sé. Funcionaria? Tots tenim una certesa personal: les noies i els nois joves pensen, i han de pensar bé. Aquesta hauria de ser la 9a competència bàsica, la que han oblidat en l’annex 1r del Decret 147/2007 de la Generalitat, on es fixa la nova ordenació acadèmica. Podria formular-se com: «Pensar, tenir esperit crític i justificar els valors morals.» La competència 9a no és idea meva: l’ha suggerida José Antonio Marina, un eficaç divulgador. Recorda que «els nens són filòsofs espontanis, sense saber-ho», «són interrogadors inesgotables». Sabíem –des d’Aristòtil– que la filosofia comença amb la capacitat d’admirar-nos, però ara ens adonem que la necessitem. La curiositat natural ha de dur a la responsabilitat cívica, a l’autonomia personal i a la crítica alliberadora.
Al meu IES se’m va encarregar d’impartir filosofia per a gent jove a 80 excel·lents vailetes i vailets de 1r d’ESO: em va sorprendre i il·lusionar. Una matèria alternativa, certament, però amb un grapat d’estudiants eixerits. Ara el projecte ja rutlla, i rutlla bé. Des de diferents indrets d’Europa sorgeixen docents interessats a compartir bones pràctiques, per exemple, dins dels projectes Comenius (l’Erasmus preuniversitari).
Com se sap, tot això no és pas una novetat a Catalunya: aquí hi ha molta gent admirable que són capdavanters en filosofia per a nens. El Departament d’Educació promou cursos vinculats al projecte Filosofia 3/18 (www.grupiref.org), que té com a referent el currículum de Philosophy for Children (www.p4c.com). Disposem d’un màster a la UdG, on existeix un equip fiable. En una tesi doctoral relativament recent s’afirma que tot això ajuda l’alumnat «a l’autoreflexió i al pensament crític [...], a un major coneixement del seu entorn i a una comprensió racional i crítica» (Carreres). No és pas un programet de lògica, sinó una formació operativa.
Ara bé, siguem realistes: en els currículums i les decisions pedagògiques s’està donant un tractament asfixiant a la filosofia. Ofeguen –amb fets, perquè… «verba volant!»– aquest àmbit de formació del caràcter, de reflexió, de transversalitat i maduració intel·lectual i afectiva. Aquestes són les dades: una miserable hora a 3r d’ESO, una altra a 4rt, dues a 1r de batxillerat i tres a 2n, per a l’estudi de 27 segles de reflexió filosòfica. En volen fer unes maries. Anèmia de possibilitats docents i, per si fos poc, condicionada a instrumentalitzar-nos a favor de l’assignatura de ciutadania, que ni ètica en volen dir. En lloc de cercar el millor de la filosofia, se’ns fa servir per donar una imatge de cara neta i encolomar-nos la responsabilitat que ningú no es comporti incívicament pel carrer.
L’educació en la ciutadania és tasca de tots: també dels pares, comunicadors, artistes… i polítics. L’ensenyament de la filosofia sí que és feina de professionals. «No es país para filósofos», el nostre país? Un grup de professors, associats gràcies a la comuna il·lusió docent i a les utilitats del Facebook, proposen el Manifest de Girona (http://blocs.xtec.cat/sphn), una convocatòria per reivindicar la dignitat i la centralitat de la formació filosòfica a secundària. Volen dur la filosofia al carrer, i hi necessitem molta gent. Tant de bo ens en sortíssim, pel bé de l’educació i del país.
Seminari VirtualTheme by Ben Eastaugh and Chris Sternal-Johnson. Get a free blog at WordPress.com.
