Salvem la filosofia, ara!. Xavier Serra
Diari de Girona 6-5-08

El nostre nou decret de Batxillerat (ressò del nostre Departament d´Educació del «Reial Decret» que els han preparat a Madrid) vol reduir de 3 a 2 hores setmanals les que es dediquen a l´assignatura de Filosofia a 1r de Batxillerat. I això ja, des del proper setembre. Diuen que és un «tema tancat» i que no hi ha res a fer. Ara bé, si reconeixem que: a) la Filosofia és una de les poques matèries realment transversals, que donen sentit unitari i maduresa a la pluralitat dels coneixements (Lògica, Antropologia, Ètica, Metodologia, Metafísiques, etc.); i b) que atorgar molt menys de 70 h anuals a una assignatura és una condemna a fer-la una maria, valdria la pena replantejar-s´ho. Ara ja veiem que se´ls ha anat de les mans el tema: d´aquesta «Filosofia i Ciutadania» volen treure´n una mena de «crèdit variable tipus LOGSE»: d´aquells que, a hores d´ara, fins i tot els qui els havien fabricat els critiquen sense contemplacions. I n´hi ha més, d´«espifiades». Dic jo: i si ens ho penséssim millor? No en fem més «planxes» en Educació, no ens ho mereixem. Si us plau: salvem la Filosofia!-Xavier Serra Besalú. Girona.


L’avenç del desert. Lluís Muntada
El Punt 26-04-08

Arran de l’onada de focs forestals que l’any 2002 va assolar els EUA, el president George W. Bush va fer una proposta irrebatible des del punt de vista lògic: talar els arbres de milers d’hectàrees de parcs naturals. Inapel·lable: sense arbres, no hi hauria incendis forestals. I no es pas per donar idees, però aquesta lògica d’argumentació es pot extrapolar a altres fenòmens endèmics. Per exemple: eliminar els humans també significaria posar fi a la fam. Seria ingenu creure que aquests patrons de pensament no estan profundament arrelats en l’imaginari col·lectiu i en les maneres de procedir dels governs. Com a mostra, dos botons. Primer: sembla ser que el deliri burocràtic que suposarà l’aplicació de l’anomenat pla Bolonya està incentivant la fugida o la jubilació anticipada de grans professors universitaris. Segon: per al curs vinent el Departament d’Educació de la Generalitat reduirà hores de la matèria de filosofia al batxillerat. La filosofia és (era) una assignatura magnífica per plantejar una imprescindible i atractiva introducció al pensament. Lògica, àmbits de coneixement, moral, models de socialització, fonamentacions de la justícia… s’alternaven en un ric espai de conceptes assimilats gràcies al diàleg i a la profusa reflexió dels alumnes. La decisió potser no és tan descabellada: reduir les activitats que promouen una intel·ligència abstractiva i crítica, també pot ser la millor manera de minimitzar les preguntes incòmodes.

Necesidad de filosofía.
Jacobo MUÑOZ – Catedrático de Filosofía (UCM)

La Razón 27-04-08

Toda definición simplifica y reduce a caricatura lo definido. Digamos que la filosofía es una reflexión crítica tan antigua como nuestra cultura acerca de los fundamentos, los métodos y las perspectivas del saber teórico, del pre-teórico, de la práctica y de la creación. Puede decirse que la filosofía encuentra sus motivaciones más profundas en la ciencia, el arte y la práctica política, de modo que no admite la escisión entre conocimiento y autoconocimiento. Que dicha reflexión ha sido cultivada del modo más cabal por algunos científicos o literatos, es cosa que va de suyo. Hay páginas de Einstein, de Lévi-Strauss o de Thomas Mann de sustancia filosófica muy superior a la de volúmenes enteros de no pocos filósofos «puros». Habría que hablar, como bien sabía Kant, más del filosofar que de la filosofía, la cual puede ser asumida como autoconciencia crítica de una cultura en un momento histórico dado. Pero la filosofía tiene hoy retos nuevos: transformar los significados constituidos, interpelar y discutir los discursos hegemónicos, crear nexos de sentido siempre frágiles y limitados, trabajar en la creación y generalización de una cultura crítica cuyo objetivo sea el de librarnos de la fatalidad biológica y social, de las constricciones de un entorno siempre irreflexivo y tiránico. El triunfo final que algunos auguran, y en el que parecen complacerse, de un mundo «posfilosófico» sería el triunfo de una de las más lúgubres de esas utopías negativas que proliferaron a lo largo del pasado siglo.

Advertisements